Morfologia:
Participi de passat (veu passiva):
Al lexema del tema de supí
afegeix les
desinències dels
adjectius del tipus bonus,-a,-um
i se declina com ells.
1conj |
Amatus,-a,-um |
estimat/da |
2conj |
Visus,-a,-um |
Vist/a |
3conj |
Lectus,-a,-um |
Llegit/da |
Mixta |
Auditus,-a,-um |
Escoltat/da |
4conj |
Captus,-a,-um |
Agafat/da |
Participi de present (veu activa):
Es construeix sobre el lexema de present
del verb + el
morfema -nt
+ les desinències
pròpies d’un
adjectiu de una sola terminació de la 3ra
declinació tema
en -I.
Sing |
1conj |
2conj |
3conj |
mixta |
4conj |
N |
amans |
videns |
legens |
capiens |
audiens |
G |
amantis |
videntis |
legentis |
capientis |
audientis |
Traducc. |
Estimant, que estima, que estimava |
Veient, que veu, que veia |
Llegint que llig,
que llegia |
Agafant, que agafa, que agafava |
Escoltant, que escolta, que escoltava |
Nota: El verb sum
no posseeix
participi de present; i els verbs de la 3ra 4ta i mixta intercalen la
vocal
d’unió “E”
Participi de futur (veu activa)::
Al lexema del tema de supí
afegeix el morfema
–UR-
i les desinències dels adjectius del tipus bonus,-a,-um
i se declina com ells.
Amaturus,-a,-um |
Visurus,-a,-um |
Lecturus,-a,-um |
Capturus,-a,-um |
Auditurus,-a,-um |
Futurus,-a,-um |
Havent d’estimar |
Havent de veure |
Havent de llegir |
Havent d’agafar |
Havent d’escoltar |
Havent de ser o estar |
Sintaxis:
El participi és una forma
nominal del verb. És
un
adjectiu verbal, puix participa de la naturalesa de
l’adjectiu i
de la
naturalesa del verb. Pot tindre dues construccions:
Concertat:
El participi concorda en gènere,
nombre i cas amb un
substantiu i fa la funció que li correspon al cas en que va:
Ex:
En funció de subjecte:
Homines | vitam | amantes | felices | sunt.:
Els
homes que estimen la vida son feliços. |
CD | Atr. | V. | ||
S |
Nota: Depenent del cas en que es trobe el
participi, pot fer de
diferents funcions. Primer es tradueix el substantiu i
després
el participi.
Absolut:
El participi va en cas ablatiu i concorda
en gènere i nombre amb un substantiu; normalment va entre
comes.
Primer es
tradueix el participi i després el substantiu. El participi
s’analitza com a
verb i el substantiu com a subjecte i tota la construcció de
participi com a Prop.Sub.CCT
. a
més poden haver complements
Ex:
Libro | a discipulis | lecto |
magister
.....:
Llegit el llibre pels alumnes, el
mestre.... |
|
S. | C AG. | V | S | |
Prop. Sub.
CCT |
Exercitu | in castra | veniente, | ....
:
Aplegant l’exercit
al campament,... |
|||
S. | CC | V | ||||
Prop. Sub.
CCT |
També pot donar-se una construcció d'aquest tipus sense participi, amb dos substantius (Graecia pronvincia = Subjecte i atribut: sent Grècia una província) o amb un substantiu i un adjectiu (Caesare vivo = Subjecte i atribut: estant César viu)
Nota: Quan el participi de passat és d'un verb deponent, no es tradueix amb valor passiu sinó actiu: utor> usus, -a, -um = usando