Morfologia:

Participi de passat (veu passiva):

Al lexema del tema de supí afegeix les desinències dels adjectius del tipus bonus,-a,-um i se declina com ells.

 

1conj

Amatus,-a,-um

estimat/da

2conj

Visus,-a,-um

Vist/a

3conj

Lectus,-a,-um

Llegit/da

Mixta

Auditus,-a,-um

Escoltat/da

4conj

Captus,-a,-um

Agafat/da

Participi de present (veu activa):

Es construeix sobre el lexema de present del verb + el morfema  -nt + les desinències pròpies d’un adjectiu de una sola terminació de la 3ra declinació tema en -I.

Sing

1conj

2conj

3conj

mixta

4conj

N

amans

videns

legens

capiens

audiens

G

amantis

videntis

legentis

capientis

audientis

Traducc.

Estimant, que estima, que estimava

Veient, que veu, que veia

Llegint

que llig, que llegia

Agafant, que agafa, que agafava

Escoltant, que escolta, que escoltava

 

Nota: El verb sum no posseeix participi de present; i els verbs de la 3ra 4ta i mixta intercalen la vocal d’unió “E”

Participi de futur (veu activa)::

Al lexema del tema de supí afegeix  el morfema –UR- i les desinències dels adjectius del tipus bonus,-a,-um i se declina com ells.

 

Amaturus,-a,-um

Visurus,-a,-um

Lecturus,-a,-um

Capturus,-a,-um

Auditurus,-a,-um

Futurus,-a,-um

Havent

d’estimar

Havent de veure

Havent

de llegir

Havent d’agafar

Havent d’escoltar

Havent de ser o estar

Sintaxis:

El participi és una forma nominal del verb. És un adjectiu verbal, puix participa de la naturalesa de l’adjectiu i de la naturalesa del verb. Pot tindre dues construccions:

Concertat:

El participi concorda en gènere, nombre i cas amb un substantiu i fa la funció que li correspon al cas en que va:

Ex:

En funció de subjecte:

Homines vitam amantes felices    sunt.: Els homes que estimen la vida son feliços.
CD Atr.  V.

S

Nota: Depenent del cas en que es trobe el participi, pot fer de diferents funcions. Primer es tradueix el substantiu i després el participi.

Absolut:

El participi va en cas ablatiu i concorda en gènere i nombre amb un substantiu; normalment va entre comes. Primer es tradueix el participi i després el substantiu. El participi s’analitza com a verb i el substantiu com a subjecte i tota la construcció de participi com a Prop.Sub.CCT . a més poden haver complements

Ex:

Libro a discipulis     lecto magister .....: Llegit el llibre pels alumnes, el mestre....
S. C AG.       V     S

Prop. Sub. CCT

Exercitu  in castra     veniente,  ....   : Aplegant l’exercit al campament,...
S. CC       V

Prop. Sub. CCT

També pot donar-se una construcció d'aquest tipus sense participi, amb dos substantius (Graecia pronvincia = Subjecte i atribut: sent Grècia una província) o amb un substantiu i un adjectiu (Caesare vivo = Subjecte i atribut: estant César viu)

              

Nota: Quan el participi de passat és d'un verb deponent, no es tradueix amb valor passiu sinó actiu: utor> usus, -a, -um = usando