Algunes
lleis fonètiques del
llatí al català
CONSONANTS SIMPLES
Inicial
1-
En general es conserven: fumum
> fum,
matrem
>mare,
paucum
> poc
2-
La I
consonàntica > j: iam
> ja
3-
La L
es
duplica: luna
> lluna;
locum
> lloc
Interior
4-Les
sordes sonoritzen:
vita
>
vida;
precare
> pregar
5-La
L,
R,
M,
N,
F,
G,
es conserven: pomam
> poma;
mare
> mar; legere
> llegir
6-
La B > V:
probare
> provar
7-
La D desapareix: codam
> cua
Final
8-
Desapareixen totes menys L,
R,
S:
sol
>
sol,
per >
per
9-
La M > N en
monosíl·labs: quem
>
quin
CONSONANTS
AGRUPADES
Inicial
10-
La PL, FL, CL no
canvien: pluviam
> pluja,
flammam
> flama,
clavem
> clau
11-
La S + cons.
desenvolupa
una E inicial:
scena
> escena,
spatium
> espai
Interior
12-
Les dobles es simplifiquen: bucca
> boca
13-
Les sordes sonoritzen davant de líquida: aprilem
> abril,
nutrire
> nodrir
14-
Les sonores es conserven o desapareixen: quadrum
> quadre,
quadraginta
> quaranta
15-
La
PS, SC >
IX:
piscem
> peix,
vascell
> vaixell
16-
La MN, GN > N / NY:
lignam
> llenya
DIPTONGS
17-
Els
diftongs
evolucionen: AE > E, OE > E, AU > O: caelum
> cel,
poenam
> pena,
aurum >
or
VOCALS
àtones
18-
La O
breu i llarga en síl·laba final es
perd: amicum >
amic;
manum>
ma
19-
La I
breu
en síl·laba inicial i final > E: inimicum
> enemic;
turrim
> torre
Tòniques
19-
La E
breu
i llarga es mantenen: terram
>
terra;
plenum
> ple
20-
La O
breu > O: lupam > lloba
21-
La O
llarga es manté: bonum
> bo